Miquel Carreras
Elements d'història de Sabadell
Ajuntament de Sabadell
1932

"Establerta la República com a federal, es van renovar els ajuntaments i en 24 d'agost va entrar a Sabadell el presidit per Feliu Crespí Cirera, que va trobar-se en circumstàncies encara més greus que l'anterior. A 28 d'octubre, l'administrador militar carlí de la província va comunicar a la vila, des de Mura, que quedava subjecta al bloqueig de les forces rebels per no haver fet paga de la contribució que li havia estat exigida. Per a evitar el bloqueig, calia donar eficàcia a les tropes sabadellenques, equipades amb armes de l'antigor i, a tal fi, es va encarregar a Anglaterra una partida de mil fusells Remington. La manca absoluta de diners de l'Ajuntament va obligar-lo, en 19 de novembre de 1873, a adoptar l'acord de venda de les campanes." (p. 343-344)

Josep Baqués
Robert Baró
Gent nostra als carrers de Sabadell
Ajuntament de Sabadell
1995

"Feliu Crespí i Cirera Sabadell, 1833- 1900

Filador. Republicà federal, fou un del principals dirigents locals d'aquest moviment. Va ser alcalde en el darrer consistori de la República ( 26.IX.1873- 11.I.1874). Encara que fou elegit el 21 de juny, no es pogué fer càrrec de l'alcaldia perquè en aquesta data es trobava a França en missió de compra d'armament per tal de defensar Sabadell dels atacs carlins. Fou destituït del seu càrrec l'11de gener del 1874 en caure la República. Participà en l'acord per fer una escola industrial i mercantil de perfeccionament obrer, que fou inaugurada el desembre de 1873, durant el període en què exercí d'alcalde."

Marian Burguès
Sabadell del meu record
Joan Sallent, Impressor

"...En Feliu Crespí, polític de debò, el qual, no tenint diners per armar la milícia republicana, féu rompre les campanes del campanar i es vengué el metall per a comprar fusells Remington i cartutxos. Els contribuents no havien volgut avançar diners. Quan l'alcalde Feliu Crespí trencà les campanes, exceptuant les de les hores i quarts, no havent-ne arribat a fer els diners que calia per a pagar els mil fusells que comprà a Bèlgica, determinà posar en pública subhasta els Sants i tot el de més vàlua de l'església considerant que tot era patrimoni del poble."